Claudia: - Ja tinc tres any, és el meu aniversari.

Claudia ens dia al tren de la fila...

Fa dies que preguntava: -És hui el meu aniversari?, i les dues juntes comptaven els dies que restaven perquè arribara.

Però hui dilluns no ha calgut, ella ja sabia que era el seu aniversari i ben contenta ens ho ha comunicat només veure'ns al tren de la fila.
Anem a veure que ens diu el seu nom:
Claudia és d'origen llatí, deriva del terme "Claudio", que significa "Llum".

Ella i els seus companys/es  realitzen una sèrie d'activitats:

1. Cantem una cançó i li posem   la corona d'aniversari (encara sense treballar).

2. Esmorzem suc i  coca que ha portat la família, de carabassa per cert,  des d'ací agrair el detall. Ens ha agradat molt. Abans de menjar bufem els ciris i pensem el desig, que és secret, clar. En aquesta ocasió han sigut tres. Aprofitant l'hora d'encendre'ls hem comptat unes quantes vegades. Claudia ha volgut repetir de bufit i després tots junts a taula hem  practicat algunes normes de comportament a l'hora de menjar, De vegades,  ha calgut cantar un poc: ... I ben assegudets, perquè no caiga res.

3. Hem pujat a la pissarra digital, per a gaudir i ballar la cançó d'aniversari.

 

4. El llibre de les felicitacions: Les llavoretes el  feliciten  estampant la mà, pintada del color que  ells/es trien.  

Claudia , amb pintura de dits,  ha decorat  la corona d'aniversari.

 5. Per últim , hem besat i/o abraçat al protagonista del dia.

Ací teniu el vídeo!

Claudia el dia del teu aniversari les teues mestres, els companys i les companyes et desitgem sort i salut.

Cercavila de Carnestoltes

I acompanyats per la xaranga...

Tot el col·legi Cervantes, llavoretes incloses, vam culminar la celebració del nostre carnestoltes amb la cercavila.

Un grup de fantàstics instruments dirigits per un gran nombre de directors i directores d'orquestra.

Cal assenyalar l'esforç de totes les llavoretes, acabades d'alçar i amb molta son, van participar activament i  sense descans al passa carrer.

Des d'ací el meu agraïment a les famílies, per la seua ajuda i comportament exemplar.

Ara, sols queda gaudir d'aquest bonic record.

Consignes III

I les últimes abans de la nostra Cercavila

Aquesta vesprada ha sigut el torn de l'última parella de bruixa i bruixot de carnestoltes que ha vingut a visitar-nos i donar-nos algunes consignes.
Hui era més difícil, ja que havíem de portar més indumentària, per cert, no massa confortable per a les llavoretes. De fet tots tenien el mocador, collar i pegat a l'ull, però no tots han volgut ni han pogut aguantar fins a la visita.
A poc a poc hem anat caracteritzant-los de pirates i aquest ha sigut el resultat.

Els que venen de casa, ben desperts!

Carlos i Nicolás no volien però finalment hem pogut fer alguna cosa.
Grabriel està encantada!

Tan encantada que vol tornar a eixir a la foto igual que Naiara,  junt a Antonella. 

A Emanuel li agrada molt el seu pegat tan amorós.

Claudia que és una de les més dormilones, tenia presa per vestir-se. No volia que l'enfarinaren.

Bryan ens mostra el seu super pegat.

Ací tenim a la bruixa i bruixot carnestoltes.

Les llavoretes un poc cansades i espantades.

La consigna: demà esmorzar de matí i  Cervavila de vesprada.

La bufanda de l'arbre

I per fi hem acabat de teixir la bufanda.

Mireu que calentet!

El nostre arbre està contentíssim i les llavoretes també.
Aquest matí, aprofitant l'estudi de l'oratge, veient que fa fred malgrat que lluisca el sol,  hem posat la bufanda a l'arbre més proper de la nos.tra fila



Primer hem mesurat la seua grandària, i trobàvem que sí, la bufanda era prou llarga.









No li la llevarem fins que tinga fulles, que serà quan comence a fer calor a la primavera.






Hem fet un rogle i cantat una xicoteta cançó perquè l'arbre es senta acompanyat!

Consignes II

Dimecres i segon dia de consignes.
Mocador i collar...
En què ens convertirem finalment? 
En un rockero, una zíngara, un pirata una bellíssima damisela?

Per ara,  estem així de guapes i guapos, demà ja vorem en que queda la nostra disfressa.

 

 Quan estàvem veient "Hansel i Gretel" han arribat la bruixa i el bruixot carnestoltes.

Emma no volia ni mirar

A Antonella l'han enfarinada un poc per no dur mocador.

Els nostres arbres

Estan podats... i tenen fred

Aquest divendres van vindre a podar els nostres plataners ornamentals del pati. Quasi no podíem eixir al pati, però era precís, perquè a les llavoretes els fascina el món dels camions, grues, pales...
Vam veure com talaven les branques, llarguíssimes per cert,  i fins i tot un tros de tronc. El tenim a la classe, per descomptat.
Hui dimarts, després de veure l'oratge i que tots anàvem encara molt abrigats, hem eixit al pati a veure el sol. Una vegada allí hem observat de nou com estaven els nostres arbres.
Ui, ui, ui! Que fred! Sense una fulleta!
Hem tocat la part de l'arbre que estava a l'ombra (gelada) i la que estava al sol (calenta).
Hem aprofitat per donar una volteta per tot el col·legi i hem vist que quasi tots estan pelats però que hi ha d'alguns que tenen totes les fulles.
Una vegada a classe hem repassat el que és un tronc, una branca d'arbre i la grandària de les fulles trobades al pati.

Hem recordat que han talat les branques, les fulles van caure a la tardor i el sol prompte farà que hi haja fulles noves. Mentrestant hem decidit posar-li demà la bufanda que teixia a classe a l'arbre de la fila.